SILENCI I FIRA  

Moltes vegades, sempre al pas del temps,
m'agrada caminar per raconades,
i pels indrets de les belles contrades,
contemplant, antics camins i torrents.

  No sento cap angoixa d'anar sol,
quan cap soroll entorpeix el silenci,
es com si la quietud em dispensi,
una placidesa, que mai no em dol.

Més si que tot sovint el pensament,
quan camino molt a prop de la riera,
em fa capgirar la mirada enrere,
per fer-me viure un llunyà moment.

  I de sobte em trobo en un altra món,
sento un gran brogit que fins atabala,
veig la gent i el poble, vestits de gala,
coneguts, parents i amics, tots i són.

  Contemplo en el silenci interromput,
llargues rengleres de velles tartanes,
pagesos parlant amb cares ufanes,
i algun comerciant de posat eixut.

  Tancats de cordes forjats amb les mans,
per encabir-hi cavalls i les vaques,
i d'altra bestiar fermat amb estaques,
tot són records de les fires d'abans.

Ara es diferent, hi ha menys animals,
més el ramader encara s'aguanta,
la part agrícola tampoc s'espanta,
si bé guanyen terreny els comercials.

  Quan del sol despunta ja el primer raig,
volem atansar vers nostres contrades,
als qui vulguin ser com d'altres vegades,
testimonis d'aquesta joia de maig.

  Es la fira bell esdeveniment,
no falta mai, puntual es a la cita,
on la gent d'aquí i de fora i transita,
gaudint de la mateixa en tot moment.

  Doncs per nosaltres, la fira és suport,
que ens ajuda amb la gent que si acosta,
aguantar tradicions de casa nostra,
amb l'esforç tan sublim que surt del cor.

Cardedeu, máig de 2009 ESTEVE PERICH SALA