L’arribada
d’estiuejants
va promoure la reforma d’antigues cases
i la construcció de noves residències,
primer dins els corrents arquitectònics
de finals del segle XIX i posteriorment amb
una estètica plenament modernista.
|
|
L’
antic Casal Daurella va ser
una de les primeres residències d’estiueig
construïda al municipi, el 1848, segons consta
en una de les llindes dels balcons de la façana
principal. L’ edifici era propietat de la
família Arenas Riera, però no es té
constància documental de la seva construcció
ni se’n coneix l’arquitecte, tot i que
apareix dibuixada en el plànol de la vila
de 1885, llavors encara envoltada d’ horts
i recs.
El
1907, la casa va ser adquirida pel Dr. Josep Daurella
i Rull (Barcelona, 1864-1927). Josep Daurella era
doctor en filosofia i lletres, en dret civil i canònic
i catedràtic de filosofia i de lògica
fonamental de la Universitat de Barcelona, de la
qual va ser vicerector el 1924, a més de
degà de la Facultat de Filosofia i Lletres
i diverses vegades senador en representació
de la Universitat de Barcelona.
Josep
Daurella
va convertir la finca de Cardedeu en la residència
d’estiu de la família i va potenciar,
d’aquesta manera, la població de Cardedeu
com a centre d’estiueig. Va formar part d’un
grup de primers estiuejants que van impulsar, amb
les seves promocions i donacions – monetàries
i de terrenys– els canvis urbanístics
de la vila durant les primeres dècades del
segle XX.. Per tot això, l’any 1927,
poc abans de la seva mort, l’Ajuntament va
acordar donar el nom de Doctor Daurella al carrer
on s’ubica el Casal.
|
