Cronologia: Circa 1740-1750 Tema: Sant Antoni i la Immaculada Autor: Anònim
Tècnica: Fusta de pollancre policromada
Dimensions: 168 x 155 x 2 cm
Número d'inventari:
Observacions: El Museu Arxiu Tomàs Balvey presenta un capçal policromat que correspon als anomenats llits d’Olot, una tipologia pròpia del mobiliari català del segon quart del segle XVIII. Una peça destacada del fons del Museu que havia estat propietat de la família Balvey.
Durant el segle XVIII el gust estètic de la societat catalana porta a policromar alguns mobles, especialment els llits, responent així a una manera d’entendre la vida i allunyar-se de les influències rococos i afrancesades de la cort, tot evitant els daurats en l’ornamentació d’alguns mobles. Els capçals de llit del primer quart del segle XVIII responen també a la influència dels mobles anglesos inspirats alhora en les peces xineses que arriben a Europa mitjançant les navilieres Companyies de les Índies.
Els capçals policromat corresponen als anomenats llits d’Olot tot i què que se’n feien també a la Plana de Vic, el Maresme, la Cerdanya, València i Barcelona, però sembla ser que a la zona d’Olot és on va perviure més temps aquesta pràctica.
Aquests capçals són taulers exempts contornejats amb corbes i contracorbes com si d’un retaule es tractés -tot i que de superfície plana, sense relleu- pintats i daurats amb un esclat de color insòlit fins aleshores. El centre del capçal es reserva a la tarja on s’hi representen escenes o imatges religioses amb els atributs corresponents i que feien referència normalment, a l’advocació patronal de la família,la qual cosa ens fa pensar en que els llits eren peces d’encàrrec, si més no pel que fa a la tarja.
El capçal policromat del Museu Arxiu Tomàs Balvey correspon a aquesta tipologia de llit d’Olot i es caracteritza tant per la decoració floral com per la tarja central amb l’ascensió de la Verge i un Sant Antoni al coronament pintats al tremp.
A la tarja central, abraçada per uns cortinatges, s’hi representa la Immaculada embolcallada en un mantell blau sobre el vestit blanc, seguint el decòrum del moment ja que el blau era el color més espiritual i diví de tots els colors i ens en mostra la part més humana i terrestre. L’ ascensió de la Verge és representada amb els atributs que li són propis: la terra sota els seus peus, la serp o monstre que la persegueix en la fugida, i la corona de dotze estrelles tal i com li atribueix la descripció que d’ella en fa l’Apocalipsi XII, 1-6 on se'ns diu:
“Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna davall dels peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava afligida pels dolors del part. (...) La dona va posar al món un fill, un xiquet que ha de governar totes las nacions amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron, i ella va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc, perquè s'alimentaren allà mil dos-cents seixanta dies.”
Al coronament hi trobem la imatge de Sant Antoni, també sota uns cortinatges, recurs molt utilitzat per substituir els reals i conservar així la imatge de luxe i confort dels llits que els precedien. Sant Antoni, prevere i doctor de l’església, és presentat com un jove imberbe, amb una àmplia tonsura monacal i un rosari penjat a la cintura. A una mà hi porta una ploma, i a l’altre un edifici o església, enlloc del llibre obert que li és més propi o el nen Jesús en braços.
La decoració floral que envolta les dues imatges està pintada també al tremp i contornejada amb una sanefa en pa d’or. Normalment aquests llits s’acompanyaven d’una post o taula formada per llistons plans de fusta de pi i màrfega de llana que s’aguantava sobre uns peus cabriolats o en forma de grapa també policromats en blau i daurat. I en aquets cas el llit s’acompanyava d’un cobrellit d’indianes i una vànova de cotó nuada blanca ambdós conservades al Museu Arxiu Tomàs Balvey.
Aquest capçal policromat que forma part de les col·leccions del MATBC, sembla ser que prové de Llinars del Vallès, de casa de la Mare de Tomàs Balvey . A la casa pairal de Can Suari del Fou, se’n conserva un de pràcticament igual, amb mateixos motius florals però sota l’advocació de Sant Ramon.
