Nom: Daina Nom Científics:Dama dama Categoria: Zoologia
Tècnica: Mamífer naturalitzat
Dimensions: 72 x 75 x 32 cm / 116 x 115 x 53 cm
Número Reg.: MATBC 2208 i MATBC 2209
Observacions: Dues femelles de daines naturalitzades sobre peanya que formen part del fons de col·lecció de ciències naturals del Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu, donació de Jordi Viader.
La daina (Dama dama o també dit Cervus dama) és un cérvol d’origen mediterrani.
Es caracteritza per ser un mamífer amb pelatge rogenc amb taques blanquinoses. Té banyes en forma de palma i cua que pot arribar a mesurar dinou centímetres amb el dors obscur. El seu pelatge però, es torna més fosc i grisenc a l’hivern tot i que el ventre, les natges i la part inferior de la cua es mantenen blanques al llarg de tot l’any.
La daina prefereix els boscos caducifolis amb clima humit on s’alimenta de fulles d’arbres i arbustos. Hi viu en grups familiars de menys de deu exemplars amb un sol mascle que acostuma a afegir-se al grup en època de zel, normalment cap a l’octubre i al juny neixen les cries, que acostumen a ser una per daina.
Actualment la daina ha estat introduïda als Estats Units, al Perú, a Xile, l’Argentina, Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda.
LA TAXIDÈRMIA
La taxidèrmia és considera l’art de dissecar animals per tal de conservar-los amb l’aparença de quan eren vius i facilitar-ne així la seva exposició i el seu estudi.
L’origen de la taxidèrmia tal i com la coneixem avui, caldria situar-lo a cavall dels segles XVI i XVII però ja en l’antiguitat, els egipcis coneixien i practicaven tècniques d’embalsamaments de persones i animals que els servien per facilitar el seu viatge a l’altre món. L’historiador grec Herodot (484-430 ac) descrivia tres maneres diferents d’embalsamar depenent de la classe social a la que pertanyia el mort.
Durant l’època moderna, els principis de la taxidèrmia, en canvi, estan lligats a les necessitats científiques i naturalistes dels estudiosos. De la mateixa manera, a mitjans del segle XVIII, la necessitat d’ampliar els coneixements sobre la Història Natural fa que alguns governants ordenin expedicions científiques a terres exòtiques alhora que es comencen publicar els primers tractats sobre taxidèrmia.
El 1825, Pierre Boitard, naturalista francès, publica un manual titulat Manuel du Naturaliste Préparateur, ou l’Art d´empailler les Animaux, et de conserver les Végétaux et les Mineraux, traduït a l’espanyol el 1833 per Santiago Alvaro y de la Peña, i és considerada la primera publicació en castellà sobre el tema.
Primerament, per naturalitzar aus i petits mamífers s’havien de farcir amb filferro i espart o altres materials. Als animals més grans en canvi, se’ls hi feia un esquelet de fusta i filferro que es folrava amb la pell de l’animal. A mitjans del segle XIX però, l’alemany Philippo Leopold Martin va desenvolupar una nova tècnica anomenada dermoplàstia, que consistia en fer una escultura de l’animal acabada en guix i amb ferro i fusta al seu interior.
Actualment però, els mètodes emprats per naturalitzar l’animal han millorat força. A partir de tècniques de congelació s’extreu curosament la pell de l’animal que posteriorment es submergeix en guix per fer-ne un motlle i a partir del qual es crea una figura o escultura en fibra de vidre que es cobrirà finalment amb la pell de l’animal.
EL COL·LECCIONISME: ORIGEN DELS MUSEUS
Ja des de l’antiguitat hom ha desenvolupat diferents maneres de col·leccionar i conservar el patrimoni, ja fos a partir de botins de guerres o de tresors, tot acumulant objectes valuosos que donaven raó de ser a aquestes col·leccions que mica en mica aniran agafant un cert valor històric.
No és però fins el Renaixement amb la revalorització del món clàssic, que l’interès per les cultures predecessores i pel món natural porten a observar i estudiar minuciosament l’entorn i la història. És a partir d’aquest moment que es creen veritables col·leccions compostes per objectes molt variats i provinents tant del món de l’art com del món natural, ja sigui botànica, mineralogia o zoologia.
L’eclosió d’aquest col·leccionisme tant eclèctic el podem trobar durant el Manierisme i el Barroc amb els coneguts com a gabinets de curiositats o cambres de meravelles, la majoria entorn a les cases reials europees. Serà precisament a partir d’aquestes col·leccions que es crearan els grans museus europeus.
Però no sols els grans museus apareixen a partir del col·leccionisme reials. A partir de la segona meitat del segle XX comencen a aparèixer gran nombre de museus locals a casa nostra.
És per això que en moltes localitats, trobem una sèrie de persones que, ja fos per dèria historicista, per sensibilitat artística o simplement, per afany col·leccionista, que durant molts anys de la seva vida es van dedicar a recol·lectar tot allò que servis als seus interessos: obres d’art, animals naturalitzats o peces i objectes que permetessin explicar la història de la localitat com és el cas de Tomàs Balvey i Bas, fundador del Museu de Cardedeu, de Francesc Martorell i Penya o Joan Abelló. Ells són l’origen dels museus locals a Catalunya.
La col·lecció del MATBC, parteix de la idea abans esmentada de gabinet de curiositats, doncs Tomàs Balvey i Bas va mostrar sempre un gran interès per recollir i també divulgar la història de Cardedeu a partir de la compilació tant arqueològica com historiogràfica de la vila. Una de les primeres col·leccions que va reunir va ser la de robes antigues que va heretar de la seva família, la qual va ser seguida de la de pergamins i documentació antiga, restes arqueològiques, ceràmica, etc.
La col·lecció que ens ocupa però, la de zoologia, es va incorporar al museu anys més tard i està composta per prop de 80 exemplars d’aus naturalitzades i una vintena de mamífers i fauna autòctona com serien les daines exposades, donació de Jordi Viader.
